En Felip, les dues Montses, l’Araceli, la Josefina i l’Andreu. Són les sis ànimes que fan possible que, cada mes, les famílies de Tiana que no tenen diners per omplir el rebost i la nevera puguin tenir un plat a taula. Ara serveixen a 47 famílies.
La Montse i la Josefina, dues de les voluntàries, alerten que “el nombre de famílies ha augmentat amb el pas dels anys” i els voluntaris continuen sent els mateixos que el primer dia, però més grans: “Ens cal gent jove per poder donar aliments”. Tots sis tenen entre 70 i 85 anys.
Una suma d’esforços
La recollida d’aliments va començar de la mà de Càritas. La gent que necessitava menjar i no podia pagar-lo anava a la parròquia a demanar-ne, però amb la crisi el nombre de famílies a atendre va anar augmentant i el mossèn va quedar desbordat.
L’entitat Tiana Solidària va posar unes caixes i unes guardioles a les botigues del poble on es recollia menjar o diners per comprar-ne. Però amb això no n’hi havia prou, i es va demanar un ajut a l’Ajuntament per poder complementar el menjar que arribava del Banc dels Aliments. I així va ser com un minúscul grup de persones va començar a fer un servei essencial, sumant esforços de dues entitats (Càritas i Tiana Solidària) per portar al poble tots els aliments que feien falta perquè tothom arribés a final de mes.
Des d’aleshores, el país ha encadenat crisis econòmiques i el nombre de famílies a atendre s’ha disparat fins al punt que, per moments, s’ha superat la cinquantena. Ara n’hi ha 47, però les sis persones que van començar fa 15 anys són les que segueixen fent-ho possible.
“A Tiana no hi ha misèria, però sí que hi ha famílies amb problemes per arribar a final de mes. No són casos crònics, sinó gent que es queda sense feina de cop i ve fins que en torna a trobar”, diuen la Montse i la Josefina.
El rebost és a la Catequística. Hi guarden els aliments que van arribant i, un cop al mes, els serveixen en bosses a les famílies que ho necessiten. Aquestes bosses les fa en Felip, que sap quantes famílies s’han d’atendre i quants membres té cada família. En funció d’això, en fa bosses més o menys grans.
Les descàrregues
Abans els aliments es guardaven a la parròquia, però era “un espai molt petit i precari”. El mossèn va oferir als voluntaris la Catequística, un espai monumental i infrautilitzat, a cinc minuts a peu del centre del poble.
A la Catequística, els voluntaris han guanyat espai, però també comoditat. Els vehicles poden aparcar dins el recinte quan porten aliments i els voluntaris no han de pujar escales per posar-los al rebost. Ara, a més, han aconseguit que tres nois de l’institut els vinguin a ajudar a fer les descàrregues, però els calen més mans.